Preparació per al procés de confecció

0

Abans del tall la peça de teixit passa per un control de qualitat per tal de detectar qualsevol defecte que pugui presentar; forats, taques, tall de fil doblat o gruixut... Tot i detectar-se els defectes, és difícil eliminar-los abans de tallar la marcada.

Segons la posició dels patrons a la marcada un defecte del teixit pot caure a les posicions següents:

• Fora de la peça (fora dels patrons)
• En alguna part poc important i amagada de la peça
• En una part molt compromesa

Quan una tara es troba fora de la peça no té gens d'importància; quan es troba en alguna part poc important i amagada de la peça té poca importància i sovint es pot deixar passar; però quan la tara està a una part visible s’ha de desestimar la peça de roba com a vàlida per la seva producció.

Tot i fer el control de les peces de teixit rebudes, cal realitzar el repàs de les peces tallades, per tal de detectar els defectes en aquelles peces més compromeses i, en cas que sigui necessari, realitzar de nou el tall. D’aquesta manera també es disminueix el tant per cent de peces tarades que es puguin trobar al control de qualitat final de la peça de roba.

L’objectiu de l’etiquetatge és facilitar el procés de confecció a còpia de donar informació de la identificació de les diferents parts que corresponen a una peça de roba. L’etiquetatge es pot realitzar mitjançant:

• Una etiqueta cosida sobre la peça amb una puntada de cadeneta simple
• Una etiqueta adhesiva (paper engomat). Aquest és el mètode més utilitzat

Un cop realitzat l’etiquetatge de les peces es porta a terme el repartiment del treball per la secció de confecció. Segons la forma i la disposició de les peces hi ha dues formes d’agrupament:

• El sistema a la unitat
• El sistema per paquets

La informació d’identificació i l’etiquetatge dependrà de si es treballa peça a peça, es fa en paquets (conjunt de diverses peces) o segons sigui el sistema de treball implementat a la secció de confecció.

Sistema a la unitat

Aquest sistema agrupa totes les peces integrants d’una sola peça de roba en un sol paquet. Per facilitar la feina de confecció és necessari utilitzar sempre el mateix ordre de col·locació de les peces dins dels paquets, i que aquest ordre vagi d'acord amb l’ordre d’operacions a realitzar a la secció de costura (sistema de línia recta). El conjunt de peces es manté unit durant tot el recorregut per la secció de costura a mesura que es realitza la unió d’aquestes.

Cadascun dels paquets ha de contenir la Informació següent:

• El número d’ordre del paquet
• El número d’ordre de fabricació
• El model
• La marcada
• La talla
• L'article
• El color

Sistema per paquets

En aquest sistema s’agrupen diverses peces en un mateix paquet, sigui per paquet complet o simple, o per paquet múltiple o progressiu.

En el paquet complet o simple s’agrupen diverses peces de roba en un mateix paquet. Seria com en el paquet a la unitat, però en lloc d’haver-hi només una peça sencera hi ha diverses peces amb tots els seus components. Aquest tipus de sistema permet la distribució de les màquines de cosir en línia recta (una operació darrera de l’altra en l’ordre de la llista de fases). Es manipula tot el paquet. En un paquet es posarien, per exemple, tots els components per confeccionar 10 samarretes (10 davants, 10 darreres, 10 colls, 20 mànigues...).

En el paquet múltiple o progressiu s'agrupen els conjunts de les distintes peces per grups de components (davants, darreres, vistes, colls, etc.), de manera que el paquet de peces de roba estarà format per “subpaquets” que contindran totes les parts d’un component de la peça de roba: subpaquet de mànigues, subpaquet de davants, subpaquet de colls, subpaquet de forro, etc.

Aquest tipus de sistema permet la distribució de les màquines de cosir en línia múltiple. És a dir, la distribució dels llocs de treball segueix una línia contínua només per una sola feina determinada, aturant-se per donar pas a una altra feina o muntatge.

En aquest sistema de paquets, a més de les dades que s'han detallat referents al paquet a la unitat, cal aportar identificacions noves:

• La identificació de cada subpaquet amb un número.
• La identificació de la capa de teixit de la qual procedeixen les peces. Aquesta operació consisteix a marcar les peces de tots els paquets de dalt a baix del matalàs. D’aquesta manera, a l’hora de fer el muntatge dels components, es cosiran les peces de la mateixa capa de teixit del matalàs. Amb això s'eviten canvis de colors a la mateixa peça de roba un cop acabada de confeccionar.

Cal tenir en compte la distribució en planta de les seccions de confecció per adequar-la el sistema de formació de paquets i, d'aquesta manera, obtenir el rendiment més gran possible amb una disminució de costos.

Consisteix en la forma de col·locació o distribució pràctica de les diferents parts dins del conjunt de la peça de roba o grups de peces de roba. Pot presentar les disposicions següents:

• El paquet lligat: Pot presentar a la vegada subpaquets de components lligats individualment i a la vegada lligats tots ells en un paquet complet.
• El cubell: es tracta d'un conjunt de cubells amb les diferents peces: un cubell amb mànigues, un altre amb davants, un altre amb colls…