Article cedit per Quim Gutiérrez Villach. Font: Sostenible o Sustentable.
La moda sostenible està de moda? Comprar roba ecològica ja no és una moda, sinó una tendència. Els consumidors conscients busquen marques de moda que respecten els drets humans i el medi ambient. Quin és l’objectiu de la moda sostenible? És realment sostenible el cotó orgànic? Els hàbits de consum han canviat. Hi ha qui creu que allò que no veu, no existeix. I n’hi ha que compren amb més calma, menys i el just i necessari.
El slow fashion o moda lenta neix com a resposta al fast fashion, la moda pronta i el low cost. La moda ràpida ens ha portat de les 4 col·leccions a l’any corresponents a les estacions a una col·lecció cada setmana.
Els consumidors de moda passatgera compren roba cada vegada amb més freqüència i té menys durada. Se li dona a la roba un valor inferior i es desfan de les peces després de pocs usos. O l’acumulen fins que requereixen del mètode de Marie Kondo.
La roba triga dècades a descompondre en un abocador i pot acabar al mar en forma de microplàstics en cas de teixits sintètics. En canvi, la roba biodegradable es descompon amb més facilitat.
La moda responsable o moda conscient és aquella que facilita el consum responsable. Consumir responsablement vol dir, consumir menys i de forma sostenible.
El Greenwashing o enganyifa verda, és un intent de rentada d’imatge d’algunes empreses per aparentar sostenibles, sense ser-ho. Presumir d’actituds sostenibles no sempre vol dir que un producte no perjudiqui el medi ambient en algun procés.
La sostenibilitat és un valor afegit per millorar la imatge. Com més respectuoses són les marques amb la Natura més èxit aconsegueixen en les seves vendes.
Fashion revolution és una campanya educativa per difondre i prendre consciència dels impactes i la realitat de la indústria tèxtil. Connecta als treballadors que confeccionen la roba amb els seus compradors. La deslocalització al tercer món provoca atur i explotació.
La revolució fashion, va sorgir després de l’ensorrament de l’edifici Rana Plaza de Bangla Desh el 2013, on van morir més de mil persones, sobretot dones treballadores tèxtils.
Qui va fer la meva roba? És la pregunta que volen que es faci la gent, en comptes de preocupar-se només pel preu.
Els activistes procuren conscienciar tant als consumidors com a la indústria de la indumentària. Durant la campanya #QuienHizoMiRopa a Europa i Amèrica es fotografien mostrant l’etiqueta de les seves peces.
Les condicions laborals són preocupants i socialment injustes als països en desenvolupament. L’explotació laboral es pretén amagar, especialment, l’explotació infantil.
Algunes pràctiques prohibides a la Unió Europea són mortals. S’empra la tècnica de sorrejat o sandblasting per desgastar pantalons texans, molt perillosa per als obrers. S’injecta sorra amb sílice, causant danys en els pulmons com la silicosi.
La moda ètica vetlla pels drets dels treballadors segons els estàndards occidentals i salaris justos per a tota la cadena des del pagès fins a l’empaquetat.
El comerç just té present a tota la comunitat on es produeix i té cura dels drets de les persones, una vida digna i el seu entorn. La roba convencional està confeccionada sobretot per dones joves explotades que treballen unes 16 hores diàries.
Els vegans tampoc conceben com moda ètica, els productes elaborats amb recursos d’origen animal encara que no se sacrifiqui l’animal, com el cas de la llana d’ovella o caixmir de cabra.
La roba ecològica és una demanda i un canvi positiu cap a un model sostenible. Per crear moda no cal destruir el medi ambient. És més simple del que sembla. Cal evitar tots els tòxics i substàncies químiques perilloses com pesticides, parasiticides, additius, metalls pesants o detergents en aigua, sòl i aire.
També cal tenir en compte, que els tòxics s’absorbeixen a través de la pell. Els teixits orgànics eviten al·lèrgies i reaccions cutànies. Per evitar-ho, tots els materials han de ser ecològics o reciclats. Si mengem ecològic també hem de tenir coherència a l’hora de vestir-nos.
I finalment, per reduir la petjada de carboni, cal reduir la distància entre el productor i el consumidor.
Els petits tallers de confecció, conscients de la nova demanda de roba orgànica, busquen recursos respectuosos amb el medi ambient.
La mercatologia verda o màrqueting verd és màrqueting ambiental i màrqueting ecològic. És l’habilitat de les empreses per difondre els beneficis de consumir productes ecològics.
La moda sostenible ha de ser ètica per a la societat i ecològica per al medi ambient seguint les directrius de l’economia verda i l’economia circular.
La moda ecològica sorgeix com a resposta als impactes contaminants del sector tèxtil i les precàries condicions dels treballadors. Hi ha poca informació i no sempre és verídica, per la qual cosa es demana més transparència. Darrere de la moda hi ha massa contaminació, explotació de recursos i explotació personal.
Per tant una peça pot ser ètica, però no ecològica. Pot ser ecològica, però no ètica. Pot ser ecològica i ètica però estar fabricada a milers de km. Així que l’elecció no és fàcil i només la que compleixi tot, serà completament sostenible.
L’associació de moda sostenible a Espanya (AMSE) uneix i promociona marques espanyoles amb principis sostenibles.
On comprar roba sense explotació? No era fàcil trobar marques de roba sostenible, així que ens vam posar a buscar. En aquest article sobre marques de roba sostenible feta a Catalunya, trobaràs un llistat amb la nostra selecció d’empreses tèxtils responsables.
Et pot interessar: Mobilitat Sostenible o Transport Ecològic.
La indústria és la gran responsable de la contaminació tèxtil, però des que comprem una peça, fins que volem desfer-nos d’ella, la responsabilitat és nostra. Allargar la vida útil de les peces, per reduir el nostre impacte ambiental, està a les nostres mans.
Per posar en pràctica la moda circular, i apropar-te al residu zero, has de donar l’oportunitat a les teves peces per a ser reutilitzades per altres persones. L’intercanvi de roba és una opció molt sostenible entre particulars. Les botigues de roba de segona mà, compren o intercanvien roba usada. Comprant segona mà s’aprofiten molts recursos, ja llestos per ser usats.
I finalment el contenidor taronja, també serveix per no desaprofitar roba que encara està bé, sent aprofitada per persones amb menys recursos.
Com a consell per allargar la vida útil de les peces, renta amb aigua freda, poc detergent i planxa poc.
Si alguna peça necessita una esmena, hi ha botigues que ofereixen servei de reparació i arranjaments o fer-s’ho un mateix.
La transformació de peces, per a dona’ls-hi una nova vida, està de moda. Només és qüestió de bufar i fer ampolles (cosir i cantar?). Personalitzar o customitzar roba és crear una peça única, amb la que mai et creuaràs amb algú que vesteix igual que tu.
Una de les característiques perquè una peça sigui ecològica és la producció local. Així que si et fas la teva pròpia roba sostenible, ja tens un pas fonamental.
Comprar teles ecològiques és un altre factor important. Si no en trobes a prop de casa teva, pots comprar teixits ecològics en línia.
L’upcycling és millorar el que ja tens (up) i reciclar (recycling) creant peces úniques des de la deconstrucció d’altres en desús.
El patchwork és l’art d’unir retalls de diferents teixits per crear vànoves, estovalles o peces de vestir.
A poc a poc pots construir el teu armari sostenible i únic.
Materials com el polièster, el spandex i el niló contaminen i triguen de 20 a 200 anys a descompondre. Així que cal buscar altres alternatives més sostenibles.
A Catalunya tenim una Plataforma de serveis per a la producció tèxtil, Cooperatextil, on pots trobar tota mena de solucions per a la fabricació de proximitat.