Reben el nom de lligaments fonamentals aquells que tenen una estructura simple. Són fonamentals perquè són la base per a la creació de lligaments més complexos.
Per entendre aquests continguts cal tenir coneixements sobre la teoria dels teixits de calada.
La teoria dels teixits de calada
Els lligaments fonamentals tenen per enunciat nem, on n i m son nombres enters positius primers entre ells. Que siguin primers entre ells significa que no tenen divisors comuns que no sigui la unitat. En els lligaments fonamentals es donen les característiques següents:
Hi ha tres tipus de lligaments fonamentals:
Els lligaments fonamentals tenen els seus derivats, anomenats lligaments derivats dels fonamentals.
És el lligament de calada més simple possible i també el més usat.
El lligament té com a enunciat únic el 1e1. Es pot representar amb una quadrícula de dos fils per dues passades.
![]() |
![]() |
El tafetà és també, amb un coeficient de lligadura igual a la unitat, el lligament de calada que més lliga.
Les sarges generen diagonals sobre la superfície dels teixits.
El seu enunciat té la forma ne1 o 1en, on n és un nombre enter major que u. A la taula de sota hi ha alguns exemples de sarges fonamentals amb els enunciats que els corresponen.
| 4e1 | 1e4 | 2e1 |
![]() |
![]() |
![]() |
Quan l'enunciat és de tipus ne1 les diagonals pugen d'esquerra a dreta. En canvi, quan l'enunciat és de tipus 1en les diagonals pugen de dreta a esquerra.
Els rasos, també anomenats setins, donen lloc a teixits amb superfícies llises i brillants. Tenen com enunciat general nem, on n i m són nombres primers entre ells (no tenen divisors comuns diferents d'1).
A continuació hi ha un parell d'exemples de rasos fonamentals amb els enunciats que els corresponen.
|
7e3 |
3e2 |
![]() |
![]() |