Wiki of textile and fashion
Representació gràfica de lligaments de punt per recollida
La representació gràfica dels lligaments de teixit de punt es coneix com a diagrama d'agulles. Aquesta representació possibilita la creació de dibuixos estructurats dels teixits, de manera que qualsevol persona amb coneixements sobre punts de recollida, que tingui accés a la representació, pugui comprendre sense cap mena de dubte la complexitat del disseny en qüestió.
Representar els lligaments de punt per recollida implica detallar, pas a pas, el funcionament de les agulles de la màquina i també els moviments de les fontures, especialment quan s'efectuen desplaçaments per realitzar transferències de malles. Aquesta metodologia de representació permet una visualització clara i detallada dels lligaments, essencial per a la comprensió i documentació del procés de teixidura, especialment quan es tracta de màquines de punt per recollida amb diverses configuracions i detalls tècnics.
Per il·lustrar els lligaments de punt per recollida, cada passada es disposa en una fila diferent, i les agulles es representen amb petites línies verticals. La representació bàsica del lligament, que es repeteix a tot l'ample i llarg del teixit, s'anomena motiu.
Representació dels tipus de malles
El primer aspecte fonamental a comprendre és com es representen els tres tipus de malles en el punt per recollida, tenint en compte si la malla es forma a la fontura 1 o a la fontura 2.
|
Tipus de malla |
Descripció |
Representació (fontura 1 | fontura 2) |
|
Dona lloc a teixits de superfície plana o acanalada. Per aconseguir-la l'agulla ha de fer un moviment complet de pujada i baixada. |
|
|
|
Permet obtenir teixits amb forats i relleu. S'aconsegueix quan l'agulla fa només mig recorregut de pujada, de manera que la malla o les malles (es poden carregar diverses malles sobre una mateixa agulla) de la passada anterior, no sobrepassen l'extrem inferior de la llengüeta i no s'arriba a desprendre la malla o les malles anteriors que l'agulla pugui tenir. A la pròxima passada l'agulla portarà el fil de trama per duplicat, triplicat o inclús més. |
|
|
|
Permet obtenir teixits amb bastes i jacquards. En realitat no es tracta de cap malla, ja que l'agulla no es mou i el fil no genera cap bucle per passar recte. També es podria anomenar malla no teixida. |
|
A la imatge anterior, el traçat de color vermell simbolitza el fil, mentre que la línia vertical de color negre representa l'agulla.
Representació de la posició de les agulles pel treball amb una o dues fontures
A la taula següent, es presenta la representació gràfica de les agulles, les fontures i les possibles desactivacions d'agulles, conegudes com a desagullats. Aquest terme es fa servir per referir-se a la pràctica de deixar agulles de la màquina fora de funcionament.
|
|
Tricotosa d'una fontura o màquines circulars monocilíndriques. |
|
|
Agulles enfrontades en màquines de tipus links o màquines de doble fontura on caldrà treballar amb un desagullat, en cas contrari es trencarien les agulles. |
|
|
Agulles alternes en tricotoses de doble fontura i màquines circulars de plat i cilindre. |
 |
En el cas de portar a terme desagullats, les agulles que no treballen s'indiquen amb un punt o amb el símbol de l'agulla tatxada amb una aspa. |
Procés per representar els lligaments
En el procés de representació del teixit, se segueixen els següents passos:
- Observar el lligament i determinar si la fabricació del teixit es realitza amb una o dues fontures, a més de verificar si hi ha alguna agulla desactivada (sense treballar).
- Representar les agulles segons les necessitats observades per a la confecció del teixit.
- Identificar en el teixit el nombre d'agulles (ample) i de passades (alçada) que té la seqüència tipus o motiu.
- Buscar els diferents tipus de malles que teixeixen les agulles i la seva seqüència.
- Representar els diferents tipus de malles en el diagrama d'agulles i es marca la seqüència tipus.
Vegem-ho amb un primer exemple de com es representa un lligament.
on, 1 són les agulles
2 són les passades
i 3 és el motiu
En la imatge es presenta el diagrama d'agulles per a 2 passades amb 4 columnes d'agulles en una màquina d'una sola fontura. Les agulles en aquesta configuració produeixen exclusivament dos tipus de malles: la malla teixida i la malla retinguda. En aquesta instància, el patró o motiu creat és de 2 per 2, indicant que es repeteix cada dues passades i dues columnes de malles del teixit.
L'ús dels diagrames d'agulles ha disminuït amb l'avenç de programes informàtics especialitzats. Aquests programes ofereixen una representació on cada tipus de malla i cada moviment de la màquina se simbolitza mitjançant símbols. Aquesta transició cap a l'ús de programes informàtics ha millorat significativament l'eficàcia en la creació de teixits.
|
|
 |
Posició relativa de les fontures
Fa referència a la manera en què diferents fontures estan col·locades entre elles a l'hora de formar els lligaments.
Les fontures de les tricotoses rectilínies poden presentar un desplaçament relatiu entre elles. La fontura frontal sempre es manté fixa, mentre que la fontura posterior té la capacitat de desplaçar-se.
La posició de treball predeterminada de les fontures implica un lleuger desplaçament entre les agulles de la fontura frontal i les de la fontura posterior, evitant així un alineament completament frontal. Aquesta configuració s'adopta amb l'objectiu d'evitar col·lisions entre les agulles durant les passades quan es treballa amb ambdues fontures. La posició de treball per defecte es mostra clarament a la figura següent:
Observeu a la imatge de sobre que a la posició de treball per defecte hi ha un desfasi de mitja agulla entre la fontura del darrere (F2) i la del davant (F1). En aquest cas no és necessari indicar cap desplaçament o, si es creu convenient, es pot indicar com es mostra a la imatge de sota.
Si s'observa la línia vertical amb el punt de la imatge superior, el punt ubicat sobre la línia representa la quantitat de desplaçament entre una fontura i l'altra. En el cas del dibuix anterior, ja que el punt es troba sobre la línia, això indica que no hi ha cap desplaçament, corresponent a la posició per defecte.
En el cas d'haver-hi desplaçaments entre les fontures ens ajudem de la línia vertical i un conjunt de punts segons sigui la magnitud dels desplaçaments d'una, dues o més posicions. També es pot indicar si els desplaçaments són cap a la dreta o cap a l'esquerra. Per exemple, a la imatge de sota es pot veure el desplaçament d'un pas a la dreta a la fontura del darrere amb relació a la del davant.
Un altre exemple pot ser el desplaçament d'un pas cap a l'esquerra.
O el de dues passades a la dreta.
Un cas particular de treball, àmpliament utilitzat, és amb les fontures totalment enfrontades. En aquest escenari, serà necessari dasagullar algunes agulles tant de la fontura frontal com de la posterior per evitar col·lisions entre les agulles oposades. Com a exemple d'aquesta modalitat de treball, es mostra la imatge inferior, on les dues fontures estan desagullades amb un desactivat d'1 a 1.
Exemples de representacions gràfiques de lligaments
A continuació teniu alguns exemples de representació gràfica de lligaments.
Exemple 1
Com a primer exemple es farà la representació d'un lligament fabricat amb una sola fontura on hi ha malles carregades.
A la imatge es pot observar que totes les malles es veuen del dret, per la qual cosa es pot afirmar que aquest teixit pot ser fabricat a una sola fontura.
|
Esquema |
Diagrama d'agulles |
Teixit simulat |
|
|
 |
 |
Exemple 2
En el lligament següent es combinen malles teixides i malles retingudes.
Sobre el dibuix s'ha emmarcat en vermell el motiu. Com es pot observar el motiu és de 6 passades i 6 columnes d'agulles.
Totes les malles es veuen del dret i el teixit pot ser fabricat amb una sola fontura.
|
Esquema |
Diagrama d'agulles |
Teixit simulat |
|
|
 |
 |
Exemple 3
Aquest és un exemple d'un lligament fet amb dues fontures. A l'esquema es poden observar malles del dret i malles del revés, per la qual cosa són necessàries les dues fontures.
Sobre el dibuix s'ha emmarcat en vermell el motiu que en aquest cas és de 3 passades per dues columnes.
|
Esquema |
Diagrama d'agulles |
|
|
 |
Exemple 4
En aquesta ocasió, es realitzarà el diagrama d'agulles d'un teixit que inclou calats. S'utilitzaran dues fontures, entre les quals es produiran desplaçaments.
Totes les malles s'aprecien a la cara dreta del teixit. Sense els calats, seria possible realitzar el lligament amb una sola fontura. No obstant això, a causa dels calats, es requereixen dues fontures per facilitar les transferències entre les agulles en els llocs pertinents. És important notar que per a la creació dels calats, són necessàries algunes passades del carro sense teixir, durant les quals únicament es realitzen transferències de malles entre les agulles. En el cas concret d'aquest exemple seran necessaris 8 moviments del carró per portar a terme només 4 passades de teixit. A les posicions 2, 4, 6 i 8 del diagrama hi ha transferències de malles, i en les posicions 3 i 7 només hi ha moviment entre les fontures. En cadascuna de les posicions 1 i 5 del diagrama es porten a terme dues passades seguides que són les 4 passades teixides. La repetició de dues passades, per simplificar el dibuix, s'indica amb el multiplicador per 2 de la dreta del diagrama.
|
Esquema |
Diagrama d'agulles |
|
|
 |
