Wiki of textile and fashion
Els recobriments i els laminats
Són casos particulars d’acabats químics que utilitzen tecnologies innovadores per conferir al teixit una sèrie de propietats especials com la impermeabilitat, la resistència al vent i la transpirabilitat, entre altres són els recobriments i els laminats.
- Recobriment tèxtil: Aquest procés consisteix en la deposició d’un material polimèric sobre una o ambdues cares d’un substrat tèxtil. A diferència dels aprests, que afecten principalment les fibres, el recobriment cobreix tant les fibres com els espais interfibril·lars de manera contínua. Això crea una nova estructura amb les propietats combinades del teixit original i del recobriment polimèric, que dona com a resultat un material compost amb característiques millorades.
- Laminat: Aquest procés implica la unió de dos o més teixits per mitjà d'adhesius termoplàstics o termoestables, o bé per mitjà de calor i pressió. El resultat és un conjunt de capes o làmines fusionades, que proporcionen al material final les propietats dels components combinats.
A part de fer servir sistemes d'unió diferents, les diferències entre els recobriments i els laminats són les següents:
|
Recobriments |
Laminats |
|
|
Els recobriments poden obtenir-se mitjançant els processos següents:
- Per rascleta
- Mitjançant cilindres
- Hot melt (fusió en calent)
- Esprai o polvorització (per recobriments molt fins)
- Calandrat
- Transferència: capa de pasta de poliuretà aplicada sobre paper antiadherent que es transfereix al substrat tèxtil. Aquest sistema és el que s’utilitza per fer pells artificials.
En el procés de recobriment, s’utilitzen productes especials que s'incorporen a les matèries tèxtils per conferir-los les característiques desitjades. Aquests productes són principalment materials polimèrics com PVC, silicones o cautxús, i s'apliquen en forma de líquid, sòlid, escuma o pasta sobre el substrat tèxtil.
Pel que fa a la impermeabilitat contra l'aigua i l'aire, l'aprest impedeix el pas d'aquests elements a través del teixit. Els efectes aconseguits poden variar segons el tipus de recobriment utilitzat:
- Teixit completament impermeable a l’aigua i a l’aire: S’aconsegueix utilitzant un sistema de recobriment que cobreix el teixit amb una capa de producte, com resines, silicones o parafines. Aquests materials resisteixen una pressió superior a 1000 mil·lilitres de columna d’aigua. S’utilitzen, per exemple, en tendes de campanya i lones de camions.
- Teixit hidròfug: Aquests teixits són repel·lents a l’aigua, però permeten el pas del vapor d’aigua i de l’aire.
- Teixit permeable al vapor d’aigua i impermeable a l’aire i a l’aigua: Aquest efecte es pot aconseguir mitjançant recobriments o laminats. El poliuretà i el PTFE (politetrafluoroetilè) en forma de pel·lícules són materials comuns en aquest tipus de recobriment, ja que proporcionen teixits impermeables a l’aigua, però permeables al vapor, és a dir, que transpiren. Aquests recobriments incorporen una capa microporosa amb forats tan petits que impedeixen el pas de les gotes d’aigua, però permeten el pas de les molècules de vapor.
Alguns exemples concrets de recobriments són:
- Recobriment de PVC: Amb l'aplicació d'un recobriment de PVC s'aconsegueix que els teixits siguin resistents al pas de l'aigua. Fa que les teles també siguin més flexibles i duradores. Es pot utilitzar en cortines per a la dutxa, tapisseries que van a l'exterior, gavardines, paraigües i en articles industrials com tendals i, en general, en teles que han de ser resistents a l'aigua.
- Recobriment antiestàtic: Redueix o elimina l'acumulació d'electricitat estàtica en els teixits per reduir la perillositat de l'electricitat estàtica especialment en entorn de laborals.
- Recobriment de poliuretà: S'aplica quan es volen aconseguir teixits impermeables, resistents al desgast i flexibles. Es fa servir en teles impermeables com motxilles, calçat, mobles exteriors...
- Recobriment repel·lent a les taques: Evita que les taques no penetrin en els teixits i d'aquesta manera es fa més fàcil el manteniment i la neteja dels teixits. És habitual fer-ne ús en tapisseries per a transports públics, cines i teatres, roba de treball, uniformes escolars...
- Recobriment ignífug: Fa els teixits més resistents al foc. Se sol utilitzar en cortines, roba per a bombers, roba de treball en entorns industrials amb risc de foc, tapisseries...
- Recobriment antimicrobià: S'aplica als teixits una capa que inhibeix el creixement de bacteris i fongs sobre els teixits. Es fa servir en aplicacions on la higiene és prioritària com roba mèdica, llençols d'hospital, roba esportiva...
- Recobriment de silicona: Amb l'adhesió d'una capa de silicona també s'aconsegueixen teixits impermeables. A més són resistents a l'abrasió i flexibles. És utilitzat en productes com roba d'exterior, tendes de campanya i cortines d'emergència.
Alguns exemples d'articles laminats són:
- Teixits Gore-Tex: Un teixit laminat que combina una membrana de politetrafluoroetilè (PTFE) amb una capa exterior tèxtil. Aquest acabat és conegut per ser impermeable i transpirable, ideal per a roba d'exterior com jaquetes i calçat.
- Softshell: Consisteix en la combinació de capes de teixits sintètics amb una membrana impermeable i transpirable al mig. Es fa servir principalment en roba d'esport i activitats a l'aire lliure, oferint protecció contra el vent i l'aigua.
- Neoprè laminat: Utilitzat en roba de busseig i equips de protecció, aquest acabat combina una capa de neoprè amb un teixit exterior, oferint aïllament tèrmic i resistència a l'aigua.
- Teixits laminats amb poliuretà: Aquesta laminació s'aplica a teixits per fer-los impermeables i resistents, sent utilitzada en productes com roba de pluja, motxilles, fundes i tapisseria.
- Teixits laminats amb PVC: Utilitzats en aplicacions industrials i tèxtils domèstics, aquests teixits són resistents a l'aigua, fàcils de netejar i duradors, sovint trobats en cortines de dutxa, cobertes per taules, i revestiments per mobles d'exterior.
Les fibres nano-recobertes
Les nanofibres són fibres amb diàmetres inferiors a 0,5 micres. Els teixits fabricats amb nanofibres ofereixen una resistència notable contra diversos elements, com l'aigua i els bacteris. En general, la nanotecnologia permet crear, modificar i millorar els tèxtils a escala molecular, millorant o modificant algunes de les seves propietats i característiques, i augmentant així les seves prestacions. Les fibres nano-recobertes es caracteritzen per tenir capes de recobriment amb gruix nanomètric que es dipositen sobre la seva superfície. Les aplicacions més comunes inclouen l'ús de nanopartícules per encapsular substàncies o per realitzar recobriments repel·lents a l’aigua i a les taques.
Les microcàpsules són partícules amb una mida que oscil·la entre 1 i 1000 nanòmetres. Estan formades per una fina capa polimèrica de forma esfèrica que conté en l'interior un principi actiu. Aquest principi actiu pot ser líquid, sòlid o gas, i es desprèn de manera progressiva.
Alguns exemples concrets de teixits amb fibres nano-recobertes són:
- Medisyn: Es tracta d'un projecte en què es creen gases tèxtils per a ús mèdic, que contenen partícules de medicaments que es van alliberant progressivament sobre els pacients, oferint un tractament localitzat i sostingut. S'aplica especialment en tractaments per a metàstasi en processos cancerígens.
- Aplicació de partícules foto cromàtiques: Es tracta de partícules que canvien de color quan s'exposen a la llum, especialment a la llum ultraviolada (UV), que aplicades sobre els teixits els permeten canviar el color en funció de la llum que els arriba. Aquest canvi és reversible, és a dir, quan la llum s’elimina o disminueix, les partícules tornen al seu color original.
- Aplicació de partícules termo cromàtiques: Aplicades sobre els teixits aquest poden canviar el color en resposta a canvis de temperatura. Les molècules termo cromàtiques experimenten una transformació química o física quan s'assoleix una temperatura determinada, la qual cosa altera la manera en què absorbeixen i reflecteixen la llum visible.
